Ruta transiberià 2017 Dolors i Teresa

Al Palau d'estiu s'hi pot anar a passar tot el dia però es suficient dedicar-hi una tarda relaxada, passejant i fent fotos boniques, especialment al capvespre. Les postes de sol en el llac soc magnífiques.

Va ser fantàstic gaudir del paisatge emboirat des de la muralla. Actualment els ferm de la Muralla el van arreglar per les Olímpiades i és molt fàcil caminar-hi

La muralla,vaig tenir una sorpresa molt gran. Fa13 anys també vaig  tenir l'ocasió de visitar-la. res a veure, ara és com una atracció d'un parc temàtic, es pot accedir per tres trams, caminant, i amb telecadira, a dos punts diferents, per baixar , es pot fer a peu , telecadira o bé amb un llarg tobogan . Supertelecadira El tobogan

Això ja és Beijing: Soroll, multituds, bicicletes, cotxes... Un espectacle!

A la foto, en primer pla, l'encarregat del vagó de tren. Ell es qui ens va informar de l'atemptat terrorista  a Barcelona.  El trajecte en tren s'ha acabat! En total han estat 6 nits dormint al tren. Ara ens esperen tres dies a Beijing.  Desprès tornarem a Barcelona en avió.

Quin canvi de paisatge! Estem arribant a Beijing. Estem mirant per la finestra quan l'encarregat del vagó de tren ve al nostre compartiment i ens mostra en el seu mòbil unes imatges que mai oblidarem. Reconeixem de seguida les rambles de Barcelona, els mossos d'esquadra... Hi ha hagut un atemptat terrorista a Barcelona. Un record inesborrable! L'arribada a Beijing sempre anirà associada a aquest tràgic record.

Ens queda l'última part del trajecte: el tren d'Ulaanbaatar a Beijing. La durada del trajecte és d'un dia i mig. Serà la nostra darrera nit al tren. A Beijing ens espera un bon hotel. Ja en tenim ganes! Però el cert és que aquest darrer tram ens passa que ni ens adonem... Aproximadament 1 hora abans d'arribar a Beijing els paisatges son espectaculars, amb rius, muntanyes i vegetació. Plovisqueja.

Com podeu veure no anàvem vestits com l'ocasió requeria

El dia 15 d'agost van tornar a Ulan Bator, una de les ciutats més contaminades del planeta,més de la meitat de la seva població viu a la capital, l'entrada a la ciutat va ser molt lenta i caòtica per la gran quantitat de vehicles que  hi circulen. Anàvem al teatre nacional i arribàvem amb molt retard, per uns moments vam desistir d'anar-hi , pensant que seria un espectacle folklòric per a turistes, .Vam arribar tard,ens van deixar entrar, vam estar al final del concert de l'orquestra Nacional de Mongòlia,el vestuari, els instruments tradicionals( només això), pagava  la pena veure-ho, però ens vam trobar amb una orquestra, d'una gran qualitat i disciplina. Si hi podeu anar a veure-ho, us ho recomano. Instruments de corda tradicionals

De tornada a Ulan Bator, la nostra guia la Seguí, ens va portar a un mirador, on teníem unes vistes precioses a la Vall d'Orkhon, patrimoni inmaterial de la humanitat va ser un regal, i ens va ajudar a relaxar els ànims dels passatgers del nostre cotxe. El dia anterior el nostre 4x4 es va avariar, amb un "Apanyu",vam arribar al Ger camp .La capacitat de previsió que tenim nosaltres, allà no la tenen,van aparcar el cotxe, i es van encomanar als Déus, o van deixar en mans del Karma, el cotxe. a l'endemà  no es va engegar. Ens vam portar un que aquí hagués estat per desballestar, ens vam espantar una mica, perqué havíem de viatjar durant 7h en aquell cotxe, Els Paràmetres de seguretat De la Comunitat Europea, allà no existeixen,vam sortir amb retard,però la visió d'aquesta Vall va ser un regal pels sentits.

Una de les coses que més ens va sorprendre, va ser el canvi de rodes de cada vagó. el nostre tren,constava de 15 vagons i un a un a la frontera amb la Xina, van canviar les rodes, amb els viatgers dintre, vam estar en tre en control de passaports, i canvi de rodes més de 5h, Per veure el canvi de rodes, si que es podia baixar del tren i contemplar l'espectacle, aix`o si no es podia anar al W.C., durant aquest procés. Més o menys aquestes eren les maniobres que realitzaven els operaris pel canvi de rodes

Al llarg dels 9228 Km, ens van succeir coses divertides i coses sorprenents.  Quan vam arribar a  la frontera russa amb Mongòlia, vam ser sotmeses a un exhaustiu control, tant per part de la policia russa com la de Mongòlia, davant d'aquesta situació, s'està amb un estat d'una certa tensió, quina va ser la nostra sorpresa, quan al nostre compartiment entra un policia, rus ,jove guapo i simpàtic, i com aquell que no vol la cosa , tot mirant el passaport, ens diu " You are catalan people"?.  ( Vosaltres sou catalans?) nosaltres contestem "Yes"  i seguidament diu "The next time when you come back to Russia, you  will be another country "( La propera vegada que torneu a Rússia, sereu un altre país). Realment en un lloc tan recòndit i en la situació en que ens trobàvem ,no esperàvem una sortida com aquesta, vatrencar la tensió, ens va fer riure i vam pensar que el tema  de la Independència no era un tema desconegut arreu del món Evidentment aqu

Erdene Zuu,és un delds cemtres del budisme més importants de Mongòlia. és un complex molt ampli, amb diverses edificacions.

 Vista des de dintre del monestir Dintre el Monestir

Durant la nostra estada al Bayan Gobi, van visitar el Monastir Uvgun, que es troba enmig de la muntanya dalt d'un turó. El camí es verge, no hi han  fet res, hi alguns trams que són molestos,però no complicats, la gràcia d'aquest temple per a mi és el lloc on es troba. Una cosa curiosa que vam trobar, és que al temple hi havia una senyora que feia una petita cerímonia,al baixar del Temple aquesta mateixa senyora portava una petita botiga de souvenirs,aquí van poder comprar productes made ni Mongòlia,altres souvenirs que vam comprar en altres botigues podrían ser de la Xina.

Veure una posta de sol a Bayan Gobi és espectacular!!! Estepa, dunes,  montanyes de Hogno Han i camells.

Vam fer una excursió a les dunes i vam visitar una família nòmada que viu en aquesta zona de Bayan Gobi. Fantàstic!!!

La Teresa arreglant la porta d'entrada de la tenda.Encara que sembla mentida, a dintre hi havien llits i algun petit moble. Vista de lluny d'un Ger Camp. Espectacular el paisatge en directa perquè la foto no fa justícia!

Durant l'estada a Mongòlia vam disposar de 4 x 4 per fer les excursions. Difícil d'arribar-hi amb altre mitjà,  tot i que en algun dels Ger Camps hi vam veure autobusos. Com hi van arribar no ho sabem pas! El paissatge que veiem mentres arribàvem al Ger Camp: estepa, camells, dunes, cavalls...

Una de les coses més boniques i interessants de la ruta es conèixer Mongòlia. Nosaltres ens hi vam estar 3 nits.  I cada dia vam estar en un Ger Camp diferent des d'on fèiem visites i excursions. Els Gers Camps "per guiris" estan força ben equipats, al menys per estar-hi durant el mes d'agost. No sabem com deu ser en altres èpoques de l'any,  perquè cada tenda tenia la seva petita estufa de llenya. Potser hi fa fred? També hi ha una tenda restaurant on hi vàrem menjar molt bé. Vaja, tot un luxe a prop del desert de Bayan Gobi.  Ger Camp de HOYOR ZAGAL. Hi vam arribar que ja es feia fosc.

Vam veure uns nuvis passejant per la immensa plaça del parlament amb Chinggis Khan presidint la plaça.

Cal saber que el Trans-Siberià fa el recorregut desde Moscú fins a Vladivostok  (Russia) i el que nosaltres vam fer realment es la ruta del Trans-Mongolià. Aquesta ruta atravessa Mongòlia fins arribar a Beijing. Es una ruta molt interessant perquè permet recorra a través de tres cultures i paisatges molt diferents. Va ser necessari tenir els visats dels tres països (Rússia, Mongòlia i Xina) Pel que fa a la moneda, també cal tenir previst fer el canvi cada vegada que s'arriba a un nou país.